A les edats primerenques tothom recordem qui som, d’on venim i què venim a aportar; és amb el pas del temps i la incidència de l’entorn que ens anem oblidant d’allò essencial, per donar pas a un personatge en un lloc i un temps determinats. És per això que el contacte amb els nens i les nenes de menys edat desperta tanta tendresa: ens recorda qui som i d’on venim.
Les seves explicacions i visió de la vida són molt més pures i amoroses que les de qualsevol adult que ha estat exposat a situacions de dolor, pèrdua, esforç, preocupació... En la petita infància generalment encara vivim preservats dels judicis i les experiències lligades al dolor. A mesura que ens anem fent grans les situacions de displaer ens ajuden a créixer i posicionar-nos, donant-nos a nosaltres mateixos i al món una explicació de qui som i com vivim, alhora que a poc a poc majoritàriament tendim a sentir menys i pensar més.
Abans d’allunyar-nos del Coneixement Sagrat que tots duem dins, expressem la Veritat del Cor i del Ser de forma oberta i sense por. No és estrany doncs, ni poc freqüent, sentir en les converses dels nens i de les nenes petites frases sàvies sobre la vida i l’amor, en què l’observador que hi pari atenció pot preguntar-se si l’infant és conscient de la profunditat del que acaba de dir o del valor de les seves paraules, si són prou madurs per fer certes reflexions o si tot plegat no forma part d’una espècie d’imaginari infantil que no sabem ben bé d’on neix.
El cert és que quan un nen o una nena aporta tanta saviesa en paraules generalment molt senzilles i explicacions planeres, és el seu Ser complet qui s’està expressant, per tant no importa ni l’edat biològica, ni la maduresa mental de la persona que tenim al davant, sinó que aquesta persona es troba en un estat de tanta puresa que el seu Ser pot expressar-se lliurement i sense condicionants. La presència de l’infant, la seva capacitat de viure en l’aquí i l’ara, no genera cap distorsió o impediment per l’expressió del coneixement, com ho faria la ment d’una persona adulta -tan acostumada a recordar o planificar-, o les emocions de qui ha tingut moltes experiències de dolor, solitud, por… i tenyirien les paraules d’experiències prèvies, no podent sentir de forma neta el missatge i per tant difícilment compartir-lo amb algú altre.
En funció del retorn que tinguem de l’entorn i les estratègies personals de cadascú, s’aprendrà una forma pròpia de viure el que un mateix sap i no pot ignorar. A vegades aquesta estratègia serà callar, altres ignorar el saber profund o relegar les percepcions a la capacitat imaginativa. Sigui quina sigui la posició que s’adopti, ens allunyem de la Veritat que Som.
Un dels propòsits d’aquest article és animar-vos a posar en valor les joies que ens aporten els nens i les nenes, així com llançar algunes idees sobre com acompanyar-los, per tal de permetre’ls seguir-se desenvolupant harmònicament amb el que senten i experimenten, enlloc d’allunyar-se de qui són per actuar com qui s’espera que siguin.
BASES DE LA MIRADA CAP A LA INFÀNCIA…
Respecte. És la consideració de l’altre com a igual, és un sentiment de reverència pel simple fet de Ser, ja que el que som és tot el que tenim. No importa l’edat o les virtuts demostrades, la Bellesa de cadascú i el seu Saber es troben purament en la seva Existència. Respectar a algú és reconèixer-nos en ell/a i relacionar-nos des de l’amor i l’obertura. Amb aquest posicionament permetem a l’altre/a expressar-se tal com és, ser plenament soberà sobre si mateix i la seva vivència.
Confiança. Entesa com el reconeixement de la Veritat de l’altre/a. Quan confiem en algú li oferim l’oportunitat de compartir els seus Sabers i les seves Vivències més Pures. Confiar no és ni tan sols validar, només obrir-se a la realitat des de l’altre/a. Per una relació de confiança és necessària l’absència de judici o control, cal posicionar-se davant de l’altre amb actitud de descoberta, viure la informació que ens compartix com una ocasió per a conèixer-nos i viure’ns, a nosaltres i a l’entorn, des d’un lloc diferent. Cal entendre que la Diferència no està jerarquitzada en millor o pitjor, més ric o més pobre, sinó que senzillament És. La Diferència és mirar un element des d’una altra perspectiva, és viure la Vida des del que Som.
DAVANT LES FRASES DE BELLESA, AMOR, PERDÓ I ALTRES VALORS ELEVATS...
Honrar. De la paraula “honor”, segons el diccionari “qualitat moral que emmena algú a no fer res que el pugui desmerèixer en l’estima dels altres o en la pròpia”. És a dir, honrar algú ens porta a tractar-lo amb la màxima puresa i amor possibles. Davant de missatges elevats és important obrir-se a la Veritat que ens recorden i admetre-la dins nostre, reconeixent primer el valor que tenen de per si mateixos i el seu Origen Amorós.
Sentir. Cada regal d’amor en forma de paraules que ens arriba dels més petits i petites acabarà de ser descobert si baixem el missatge al cor, si abandonem la ment que tot ho cataloga (ex: que bonica la frase que ha dit, quanta innocència,...) i ens obrim a reconèixer aquestes certeses en nosaltres mateixes/os. És un acte de valentia, després d’experiències de dolor, obrir el cor als sentiments més purs d’Amor i Bondat, doncs tornem a prendre el risc de patir, però també ens omple de Noblesa i Felicitat experimentar aquests estats elevats de Compassió i Alegria.
Agrair. Si hem pogut reconèixer - dins i fora nostre - la Veritat de l’Amor que ha arribat en forma de paraules, és de Llei agrair aquest regal que rebem i que Som. Sovint aquestes reflexions i sentiments ens alliberen de càrregues diàries innecessàries i aparentment urgents; com més espais ens donem per sentir l’Amor que som, més simple i lleugera es tornarà la vida quotidiana. L’Amor, el Perdó i la Pau formaran part del nostre dia a dia amb cada acte de generositat i agraïment que pronunciem internament o externament.
DAVANT DEL QUE UN NEN O UNA NENA DIU QUE VEU I NO VEIEM, SENT I NO SENTIM…
Calma. Com a adults és molt important, en la mesura que ens sigui possible, mantenir la calma davant de situacions noves tant per nosaltres com pels infants, per ajudar-los a sostenir el que estan vivint. Per mantenir la calma, no es tracta de negar el que sentim o dir coses que realment no són certes (ex: “no passa res” quan reconeixem que sí que passa alguna cosa i ens sentim espantats o sobrepassats). Ens pot ajudar fer tres respiracions profundes i animar a la mainada a fer-ho amb nosaltres, posar música tranquil·la o abraçar-nos. També poder conversar sobre el que el nen o la nena viu, encara que no ho veiem, demostrant -si és el cas - que per a nosaltres és nou, però que pel fet de ser nou no significa necessàriament que sigui dolent o repulsiu. La honestedat és clau per acompanyar les persones amb percepcions extrasensorials, ja que la seva sensibilitat és tan elevades que el pes de les paraules no és suficient per amagar el que realment pensem o sentim els adults davant el que l’infant està aportant.
Amor. Davant de qualsevol situació en la qual no sapiguem com respondre, connectar amb l’Amor que sentim pels fills, per les filles o per la mainada que estiguem acompanyant genera una dinàmica energètica de protecció i seguretat, ens ajuda a elevar la vibració i sostenir el que s’està produint al nostre voltant i interior. L’Amor és medicina.
Comments