La teva sort

Que tot sigui pau endins, pau enfora.

Que la brisa acariciï la teva pell, la teva mirada ampla mar enllà, profunda vall endins.

Que el sol escalfi les mans fredes de la nit que marxa.

Que la lluna et bressoli, tota tu, amb el vaivé de la fosca nit.

I les estrelles vigilin aquest temple que ara et guarda.

I els astres guiïn les passes dels teus desitjos.

Que l'amor no deixi rastre,

però sí petjada,

en el cor dels qui us sabeu vius,

vius més enllà d'aquesta vida.

Que l'abundància doni fruits en el temps,

el temps que s'escapa entre els dits de qui el vol posseir.

Que no hi ha passat,

present

o futur

possible de captura.

Que no hi ha ahir,

avui

o demà

possible de ser trepitjat dues vegades.

Dues vegades de la mateixa manera.

El camí fet

és camí passat:

perdura i madura,

a la seva sort.

I la teva Sort és la de viure en Tot.

Doncs sabent-te Tot,

saps que no tens res,

perquè tot ets tu i tu ets en tot.

No perdis de vista la força,

la força que t'acompanya,

la força que et venç.

La rendició a la pròpia Voluntat és la lluita guanyada a una guerra mai iniciada.

És la pura expressió de l'Esperit en la Forma.

Que allò que et mou sigui l'Amor i no la rancúnia.

Que allò que et guia sigui la Pau i no la venjança.

Que allò que t'eleva sigui la Llibertat i no el control.

Que allò que et visita sigui la Joia i no la por.

Que allò que t'escorta sigui el Respecte i no l'exigència.

Que allò que s'apaga sigui l'orgull i no la Bondat.

Que allò que creix sigui la Paraula i no el retret.

Que allò que arriba sigui l'Esperança d'una vida millor.