Tenim molt costum de sentir* i poca pràctica en escoltar.
*en el sentit de percebre sense atenció
En societats com la nostra, el soroll i els estímuls omplen fàcilment el dia a dia, de tal forma que no arribem a ser conscients de la quantitat d'informació a la qual estem exposats.
Aquests estímuls i impulsos pel moviment, ja siguin dirigits (1) a la descoberta d'allò nou i la varietat d'experiències a les quals optem o (2) al manteniment d’una rutina o projecte, ens allunyen d'esdevenir els subjectes actius de les nostres vides. Si fem un acte reflexiu sobre la influència que exerceix l'entorn o el que s'espera de nosaltres en la pròpia presa de decisions, probablement reconeixerem que el condicionament és considerable.
Generalment, amb vides carregades d'exigències i ritmes ràpids (fins i tot estressants) en alguns casos o rutines excessivament rígides en altres, ens impedim connectar amb qui som nosaltres mateixos/es, què volem i sobretot què sentim des del Ser.
També la ment acostuma a omplir-nos de pensaments, dels quals sovint no en som conscients, podríem parlar aleshores de soroll mental, ja que en aquestes circumstàncies els pensaments no tenen una finalitat concreta. Probablement tampoc podríem afirmar que ens molesten, ja que no els atorguem atenció per seguir amb el nostre dia a dia. Els pensaments, com el soroll, quan persisteixen ens acompanyen sense que ens n'adonem.
De la mateixa manera que si després de caminar al costat d'una carretera amb molt trànsit arribem a un bosc n'agraïm la calma, el mateix succeeix amb la ment: quan ens descarreguem de pensaments i millorem la nostra atenció (o consciència) n’apreciem el benestar de forma immediata.
Saber consolidar l’estat de calma mental afavoreix l’equilibri entre la ment i el cor, obrint la possibilitat de Ser. És en aquesta quietud que la capacitat perceptiva s’aguditza i ens permetem sentir-Nos més enllà del que pensem. En aquest estat els cossos s’harmonitzen i qualsevol contradicció o conflicte perd força, permetent així que entrem en una vibració més elevada. L’elevació és possible aleshores, perquè ni els pensaments controlen, ni les emocions ens envaeixen.
Arribar a aquesta calma interior és un procés de descoberta d’un/a mateix/a i del que podem entendre per viure, des d’una experiència que va més enllà dels sentits i les idees, alhora que les inclou.
Crec que no hi ha instruccions específiques per aquest camí que hem iniciat, tot i així us deixo propostes i orientacions que vaig anar provant quan començava aquest tipus de pràctiques, confiant que us resultin útils per seguir construint la vostra pròpia ruta cap a vosaltres mateixos/es. Lluny de ser un manual, busca ser una font de recursos a partir dels quals cadascú pugui experimentar amb llibertat la pròpia forma de trobar-se.
PROPOSTA DIÀRIA: 10 minuts de silenci al dia.
No hi ha més objectiu que el de passar 10 minuts amb un/a mateix/a. Per tant, no es tracta de lluitar contra els pensaments o les emocions, sinó més aviat d’escoltar-los i donar-se el permís per expressar-los si és el cas.
Tampoc és necessari buscar una experiència trascendental, perquè acostumen a donar-se quan hi ha plena presència, ja que la vibració és més elevada i ens permet reconèixer-les.
Amb la pràctica continuada les experiències de ben segur que aniran variant i celebrareu cada moment que passeu amb vosaltres mateixos/es.
BENEFICIS DE LA PRÀCTICA:
Distanciar-se del fer, per obrir-se a ser.
Prendre consciència del propi ritme de vida.
Aquietar la ment.
Prendre consciència dels propis automatismes.
Observar des d’on i com vivim.
Prendre consciència de la influència i el paper tant dels pensaments, com de les emocions en nosaltres mateixes/os.
Donar espai al Ser.
Descobrir-se a un/a mateix/a.
Practicar la comunicació fluïda amb els móns subtils.
ORIENTACIONS:
Medita preferentment de dia, no a la nit.
Troba un espai on poder estar sol/a.
Troba una postura que resulti còmoda, preferiblement assegut/da, per mantenir-te atent/a i no caure en el son, com podria passar si t’estires.
Evita posar música o meditacions guiades, ja que la ment quedaria activa i possiblement distreta per interpretar-ne els missatges, seguir unes indicacions, etc.
Fes 3 respiracions profundes, inspirant pel nas i deixant anar l’aire per la boca.
Tanca els ulls, per evitar distreure’t amb el que veus. O decideix un punt en el qual centrar la teva mirada.
A partir d’aquí, la pràctica pot agafar diferents formats, en funció de com et sentis o del que et resulti més còmode:
Observar el cos.
Centrar l’atenció en algun aspecte corporal que es vulgui entendre.
Permetre el moviment espontani o la vibració del cos, si sorgeix.
Observar els pensaments.
Escollir un pensament i centrar-hi l’atenció.
Observar si se sent alguna emoció en concret, diverses o s’està en profunda calma (neutralitat).
Donar pas a una emoció.
Qui tingui percepcions, és un bon hàbit per millorar la comunicació amb els móns subtils.
Comments