A vegades quan comencem a veure, deixem de veure-hi.
Iniciar-se en la percepció conscient d’allò subtil, d’allò no merament material, implica una agudització no únicament del sentits, sinó també del sentir.
La capacitat de clarividència, clariaudiència, clarisensitivitat, així com la canalització i la rebuda d’informació des dels plans més subtils són habilitats que tothom posseïm, però que romanen adormides, fins que la nostra consciència evoluciona prou per obrir-se a aquesta “realitat ampliada”; entenent per realitat allò que hom pot compartir amb altri i ampliada, perquè justament no tothom es permet tal obertura. Hi ha qui s’aferra a allò material per ignorància, però també qui ho fa per por a allò desconegut.
I és que iniciar un procés de redescobriment de la realitat des d’una perspectiva més sensible implica valuosos canvis interns, els quals poden ser viscuts com a alliberaments o com a pèrdues, això depèn exclusivament de com d’identificats ens sentim amb la forma en què ens hem interpretat fins al moment.
Cal comprendre que tota experiència és subjectiva, en tant que una vegada encarnats, cadascú parteix dels seus propis i particulars mecanismes per entendre, concebre i interpretar la realitat, sigui quin sigui el rang de Realitat que un admeti com a “cert”.
En els primers moments hiper-perceptius és imprescindible distingir quan vivim des de la Ment, des del Cor o des del Ser. Aquests són els tres elements des dels quals tenyim l’experiència del Viure: des del que pensem, des dels sentiments que transitem o des del sentir profund de l’Ànima.
Com sé que visc des de la Ment?
Perquè tot allò que ocorre em genera un interrogant intern o una necessitat de donar una resposta imminent per catalogar o concloure la situació, fins i tot sense ser conscient que se m’ha generat la pregunta. Viure des de la Ment ens aporta una falsa sensació de control.
Com sé que visc des del Cor?
Perquè la intensitat emocional, sigui expressada o reprimida impregna completament - o gairebé - tot el que estic vivint, des de com veig determinada situació, fins a les decisions internes o externes que prenc al respecte. Viure des del Cor ens aporta una falsa sensació de passivitat, les emocions ens sobrevenen i s’imposen.
Tant viure des de la Ment com des del Cor ens apropa sovint a discursos que neguen la nostra responsabilitat sobre el que vivim. Aporto alguns exemples d'actituds per il·lustrar aquesta perspectiva: les coses són així, la vida és com és, és el destí, està (pre)determinat, tot està escrit, no hi puc fer res, no pot ser d'altra manera,…
Com sé que visc des del Ser?
Perquè entro en un estat de neutralitat - que no passivitat - que ho inunda tot, puc observar tant els pensaments com els sentiments sense judicis. Adonar-me que quan sento el judici intern qui jutja és la Ment. Adonar-me que qui se sent malament davant d’una circumstància és el Cor. Vivint des del Ser la Ment i el Cor estan en equilibri i el Ser pot observar-les des de la Consciència.
Des del Ser pots reconèixer la intensitat tant del pensament com de l’emoció, però sense identificar-t’hi, t’adones que hi ha una distància entre aquesta intensitat i el que tu ets, de manera que pots reconèixer que: (1) sempre ets lliure d’escollir des d’on vius, (2) tot el que succeeix és relatiu i (3) res del que passi t’afecta realment, tot és transitori en l’experiència.
Per tant, viure des del Ser ens apropa a acceptar i prendre la pròpia Responsabilitat sobre la Vida que vivim.
En adonar-nos que allò que vivim no és tal com ho vivim, sinó que simplement És i que nosaltres som qui decidim com ho experimentem, l’obertura a les realitats no tenyides d’emocions i pensaments és més harmònica. Tot i així, cal tenir present que veure més és recordar més, però mai Saber més. Tothom disposa del coneixement dins seu, només que alguns l’han descobert i l’exploren, altres l’intueixen i altres ni saben que els acompanya. El grau d’ignorància no fa que uns siguin menys part del Saber que d’altres.
De la mateixa manera, cal recordar que l’experiència a la Terra és una vivència d’aprenentatge i evolució, per tant tot aquell coneixement que se’ns mostri mereix el màxim Respecte i Gratitud, per l’aproximació que ens ofereix a l’Amor que som i hem oblidat.
Quan comencem a veure, deixem de veure-hi, perquè en veure més ens creiem que ho posseïm tot i és aquest ego disfressat de Celebració i Elogis a la Vida el qual ens impedeix seguir avançant en el Creixement.
La Humilitat, la que neix de la profunda Honestedat, és la clau per consolidar tot el que sentim que Aprenem. Ser humil implica sempre un gest endins, adonar-nos que si estem Recordant Tant és perquè hem Oblidat Molt i que com a humans podem reconèixer únicament una part del Tot, doncs el propi Camí és allò que realment importa en aquest viure, més que no pas el Destí del qual Partim i al qual inevitablement Tornem.
Per a mi, Conèixer Més implica Recordar Menys: com més conec a través de les experiències, més m’adono que em queda molt per Recordar. Com més àmplia és la mirada, més lluny es troba l’horitzó. Com més profunda és l’experiència, més llarg és el viatge.
La Voluntat final del Creixement Espiritual no rau en posseir un Gran Coneixement, sinó en Saber-nos Coneixedors d’allò que Ignorem, vivint doncs en conseqüència i amb responsabilitat des d’aquesta humil consciència.
Només acceptant i prenent amb Amor la nostra condició d’ignorants ens fem savis i podem retornar a allò que Som.
PROPOSTA: Des d'on visc?
Escull alguna situació cada dia i observa des d’on l’estàs vivint.
Si desitges un treball més intens, aplica la pràctica de 3 a 5 vegades diàries.
Per realitzar un treball més profund, quan sorgeixi una situació que et generi dolor (ja sigui ràbia, tristesa, inseguretat o qualsevol altra emoció de baixa freqüència) observa des d'on la vius.
BENEFICIS
El Simple Gest de mirar endins i buscar reconèixer els elements que participen en la situació (fets, pensaments, sentiments) et farà viure-la de forma diferent, encara que els pensaments o sentiments es mantinguin, el teu grau de consciència haurà augmentat.
A mesura que aprenguis a separar-te del que penses i del que sents, podràs optar a més opcions per interpretar, i per tant respondre, davant de les situacions.
De ben segur que aquest ventall més ampli d’opcions et durà a experiències més Elevades, més properes a l’Amor.
ORIENTACIONS
Pots registrar-ho en una llibreta, per ser més conscient del procés que vius, així com per poder observar la teva pròpia evolució a mesura que realitzes la pràctica.
Si en revisar-ho ja no hi ha judici, ni es mouen les emocions, potser ha arribat el moment d’alliberar-te plenament d’aquests patrons, cremant l’escrit amb Gratitud per l’Aprenentatge viscut.
Et desitjo el millor procés en aquesta pràctica, que visquis una gran Obertura en i cap a tu mateix/a.
Comments