top of page

BenEstar, MalEstar

Si volem amor, cal que siguem Amor.


Allò que ens mou és l'escalfor profunda del que som, allò que volem és l’impuls d’aquest Ser cap a la seva plena expressió. Però, què és voler? Sovint desitgem certes situacions, experiències o objectes i quan els aconseguim, lluny de celebrar el camí i el punt de trobada, continuem cercant allò inabastable. Aquest tipus de desig neix de l’ego, del personatge que hem creat i que busca un èxit extern, un reconeixement social, familiar o professional.


Si un mira endins, s’adonarà que aquest afany de posseir no és purament el que desitja, sinó que el que més anhela és trobar el propi benestar, la pròpia pau, o altrament dit un estat d’Amor perenne. És per això que res del que puguem comprar o adquirir en el món físic satisfarà les necessitats profundes del Ser. És admirable la capacitat de reconèixer un buit en la pròpia existència; quan això és possible, podem comprendre des del cor el dolor que trobem en els nostres dies i així atendre’ns a nosaltres mateixos/es en aquesta cerca del creixement i el benestar.


Perquè el benestar, l’estat de benanança, és a dir, de tenir les necessitats cobertes, alhora refereix un “estat de benevolença” i què és la “benevolença”? La capacitat de ser benèvol vers un o vers els altres implica la compassió i el perdó. I seguint l’arrel d’aquestes paraules, BENestar, BENanança, BENevolènça, arribem a l’origen i la raó del Ser: la Bondat.


Què entenem per MalEstar? El prefix mal- es relaciona amb un defecte, dany o ferida. En l’aspecte filosòfic fa referència a “privació del bé”, per tant seguint el que hem explicat anteriorment, si BenEstar és el Ser en el seu estat natural (bondat), MalEstar coincideix en el Ser privat de bondat, és a dir, la negació del Ser.


Un dels símptomes més freqüents del malestar és l’ansietat. Quantes persones no han patit i pateixen a dia d’avui aquesta simptomatologia? Doncs l’ansietat no és més que l’allunyament d’un mateix, la no escolta del Ser que un És i de les pròpies Necessitats per sostenir la vida en aquest pla en el qual existim.


Davant d’una crisi d’angoixa, pot ser de gran ajuda respirar per rebaixar les constants vitals i mirar endins què sentim profundament, què volem i què és el que externament estem fent, decidint o demostrant, ja sigui amb fets o paraules.


La discordança entre els sistemes mental, emocional i espiritual generen una alteració del flux energètic, saturant el cos de diferent manera, en funció de l’origen i els motius pels quals aquesta manca d’harmonia es dóna: en alguns casos la manifestació serà l’ansietat, en altres la depressió, l’apatia o l’abatiment; superant els plans emocionals i mentals arribem al punt de viure el dolor en el propi cos en forma d’infecció, intolerància o malaltia.


En allò superficial, tenim molts motius per justificar aquests estats de dolor i patiment, però en allò profund la realitat és sempre confluent: negació del propi Ser. Així doncs, l’escolta d’un/a mateix/a i la cerca de la màxima coherència entre els cossos és un element clau per viure des del i en el BenEstar.



PRÀCTIQUES DE BEN-ESTAR


A continuació us deixo alguns dels hàbits quotidians que ens apropen al BenEstar, desitjant que us resultin útils en el vostre dia a dia.


  • Solitud. Tal com assenyalava a l’article sobre el silenci, mantenir espais per estar amb un/a mateix/a facilitarà una major consciència dels propis hàbits mentals, així com un entrenament per a l’escolta del que realment Som.

  • Recolliment. Davant les situacions de MalEstar el recolliment és una eina de protecció i autocura molt valuosa. Per recolliment entenc el fet de proporcionar-nos un espai de Seguretat i Amor, ja sigui de forma solitària (com podria ser arraulir-se al sofà amb algun coixí, prendre una beguda calenta…) o en companyia (buscant l’abraçada o el suport d’algun Ser Estimat que ens acompanyi des del cor per sostenir el dolor).

  • Natura. El contacte amb la natura ens recorda el ritme Natural de la Vida, ens ajuda a connectar amb la nostra essència. Passejar, fer esport o parar i observar qualsevol element natural (des d’una flor a casa, un jardí, un parc, les muntanyes, els camps, el mar, la pluja o la posta de sol) es poden convertir en actes de Consciència que ens ajudaran a augmentar la presència en l’Aquí i l’Ara.

  • Humilitat i respecte. Dos valors al meu entendre bàsics i inseparables per i per a la Vida. La Humilitat és necessària per entendre que tothom té quelcom de valuós i el Respecte és l’eina a partir de la qual podem apropar-nos a les realitats dels altres sense judici.

  • Donar i rebre. Algunes persones tenen dificultats per escoltar les seves necessitats i sempre donen; altres tenen tan vives les seves necessitats que donar els suposa una inseguretat o un risc massa gran. Totes dues posicions ens remeten a desequilibris interns i al fet que una part de nosaltres no està sent ni escoltada, ni expressada. És important trobar l’equilibri entre el donar i el rebre, ja que són dos pols d’un mateix aspecte: el flux energètic entre Sers.

  • Agraïment. Agrair cada dia alguna cosa que hem viscut ens ajuda a connectar amb l’abundància i també a posar en valor les oportunitats que anem vivint. Pot ser un bon hàbit reflexionar-hi abans d’anar a dormir o escriure-ho en una llibreta com si fos un diari. Qualsevol ocasió viscuda és digna del més Profund Agraïment i aquests gestos ens ajuden a comprendre el Valor d’Amor rere cada vivència.

  • Perdó, compassió i autocompassió. L’acte de perdonar implica obrir el cor per oferir amor a qui ens ha danyat, sigui algú altre o nosaltres mateixos, doncs de ben segur que en alguna ocasió la ment o les experiències anteriors de fracàs han generat un dolor innecessari que ens imposem a nosaltres mateixes/os.

  • Confiança en un i en Tot. El treball intern i d’observació del que vivim mitjançant tots els hàbits que he enumerat anteriorment ens apropen a aquest sentiment de (1) Confiança que ens empodera per seguir avançant en el nostre Camí, Sabent-Nos capaços de superar les circumstàncies en les quals ens trobem, Confiança en Un; i (2) reconeixent que vindrà un moment en el qual entendrem que tot té la seva Raó de ser i porta implícit un aprenentatge per a nosaltres, Confiança en Tot.

Comments


bottom of page