FINAL DE VIDA

​​​​​​​​​​​​​​​

Fa anys que visc amb la mediumnitat activa, fet que m'aproxima a la comprensió del trànsit de la mort: el moment en què deixem el cos, perquè morir no és un final, sinó una continuïtat del Ser en un altre espai que molts en cos no recorden o reconeixen.

​

També compto amb l'experiència d'haver acompanyat a diversos familiars, amistats i coneguts d'amistats en aquests darrers moments, tant abans que la mort es produís, com després; presencialment i a distància. Celebro cada mirada, paraula i silenci. Celebro poder facilitar la Pau en el moment del comiat i intensificar l'Amor que omple aquest moment de deixar anar. El dolor de la mort existeix únicament en l'experiència humana, l'Ànima quan segueix el seu camí entra en un estat d'Amor Incondicional que ho inunda tot. 

​

El tercer element del qual em nodreixo per aquests acompanyaments és la meva pròpia experiència propera a la mort, ja que anímicament vaig necessitar viure aquest avís, havent d'escollir "camí curt o camí llarg". Vaig comprendre i acceptar definitivament que el camí llarg que vaig triar implica posar-me a disposició per acompanyar espiritualment a qui així ho vulgui, per això la meva professió actual dóna sentit als meus dies, segueixo adequant i ampliant els serveis a mesura que els Guies m'indiquen de fer-ho.

​

Els posteriors viatges astrals que realitzo de forma conscient en meditació em possibiliten retornar a aquest espai d'Amor Unificat, Déu, Origen o la Font (com cadascú s'hi vulgui referir) d'una forma segura i sense tallar els filaments que m'uneixen al cos físic. Aquestes experiències, que coincideixen amb els relats de les persones que també han tingut experiències properes a la mort, em reafirmen en la importància de comprendre que la Vida és més que allò que veiem físicament.

​

Finalment, haver recordat algunes de les meves vides passades i les diferents formes en què he mort em va ajudar a separar-me del personatge Ester, per comprendre que sóc una consciència amb diverses experiències humanes i que el moment de morir, pot ser humanament molt dur, però sempre espiritualment alliberador.

​

​

QUÈ ÉS LA MEDIUMNITAT?

​

Quan parlo de mediumnitat em refereixo a la capacitat de comunicar i contactar amb les ànimes que es troben deslligades ja d'un cos físic. Exercir la mediumnitat, al meu entendre, consisteix en posar-se a disposició per acompanyar les ànimes que ho necessiten a fer el trànsit cap a la Llum, en el cas que no ho hagin fet quan van deixar el cos o assistir-les al mateix moment de morir aportant Llum i Amor des del pla humà en aquest procés.

​

En els anys que porto vivint amb la obertura dels meus canals, habitualment dedico temps a acompanyar ànimes perdudes per fer el seu trànsit cap als plans de Llum als quals els correspon anar, una vegada s'ha acabat la seva experiència en cos humà. Al llarg d'aquest temps he après sobre les històries i els camins de moltes d'aquestes ànimes; és un honor i un plaer poder-les assistir, tant a elles com als seus familiars i a les seves amistats en els casos en què les coneixia.​

​

La mediumnitat és un Do que la persona porta per recordar la Veritat de l'Ànima i la Vida, facilita diversos aprenentatges de gran Valor espiritual i serveix per assistir a qui ho necessiti pel seu trànsit. És un acte que sento que no té sentit cobrar-lo o professionalitzar-lo, és un regal el fet de poder contactar i facilitar aquests processos. Considero que cada persona amb aquest do té la oportunitat i la responsabilitat de rebre i donar Amor d'una forma Honesta, demostrant una Integració real del Sentit de la Vida; per això ofereixo acompanyaments per abraçar aquesta forma de viure, enlloc de negar la capacitat per por o per motius racionals aliens a l'experiència anímica que es presenta. Per tant, cal no confondre conceptes: la mediumnitat no és l'acompanyament del que parlo quan em refereixo a sessions al final de la vida, encara que com a experiència m'ha enriquit, els acompanyaments que ofereixo són els descrits a l'inici d'aquesta pàgina.

​​

​

QUÈ PASSA QUAN MORIM?

​

Quan morim, l'Ànima es desvincula del cos de forma definitiva. En aquell moment s'obre un canal de Llum pel qual l'Ànima és convidada a marxar. Tant si és per accident, com per acció conscient, per malaltia o per envelliment, aquest canal de Llum sempre hi és disponible. Igual que en el naixement, molts Sers vetllen per l'èxit d'aquest trànsit, respectant alhora la voluntat de l'Ànima.

​

​

QUÈ ÉS UNA ÀNIMA PERDUDA?

 

Una Ànima Perduda és aquella que en el moment de la seva mort decideix, fent ús del seu lliure albir, no fer el trànsit cap als Plans de Llum. Els motius principals pels quals una ànima decideix no marxar són:

​

1. No voler deixar els sers estimats. Per pròpia voluntat o perquè els reclamen.

2. Tenir temes pendents de tancar. Poden ser qüestions emocionals, relacionals, econòmiques, legals,...

3. Por. No confiar en l'Obertura que tenen davant i preferir seguir en allò que per Consciència encarnada coneix. 

4. No assimilar que ha arribat el seu moment. Sovint això ocorre en morts sobtades (accidents, assassinats, processos altament medicalitzats de forma ràpida, lluita forta de l'Ego per no assumir la pròpia Veritat del Final vital...).

​

Totes les ànimes que no fan el trànsit en el moment de la seva mort tenen oportunitats de viure el trànsit a través de Mèdiums o en moments en què estelarment s'obren portals específics per fer aquest viatge d'Ànima.

​​

​

No faig ni comprovacions de si han fet el trànsit les ànimes, ni acompanyaments d'ànimes perdudes per encàrrec. Només de forma espontània, altruista i generosa quan se'm presenten i estic a disposició per fer l'assistència. SI US PLAU, EVITEU ESCRIURE'M PER AQUESTS MOTIUS, GRÀCIES.

​

​

​